Gonzalo Aeneas és un ex-alumne avantatjat de l’Escola de Disseny de les Illes Balears. El seu treball sobre el Tarot de Marsella ha esdevingut exposició gràcies a la feina dels seus companys de 4art de gràfic dirigits per Florentino Flórez i, sobretot, gràcies al seu talent. Té 28 anys i diu que la seva vocació és tardana… Ha fet el cartell del CòmicNostrum d’enguany.
Per escriure el post una mica millor li vaig fer un parell de preguntes i, com sol passar, les respostes són prou interessants per copiar-les talment.
El camí del Tarot és el teu treball de fi d’estudis, però quins? De quin any a quin any els cursares?
El treball es va dir «Tarot de Marseille», i efectivament era el meu treball de fi de cicle d’il·lustració. A l’escola vaig estudiar de l’any 2012 al 2014. Com que no tenia clar què presentar al projecte de fi de cicle i anava fent feines relacionades amb la il·lustració vaig decidir esperar al 2015 per posar-m’hi i el vaig presentar al març d’enguany. Vaig estar set mesos amb el projecte en marxa.
Perquè sobre el Tarot de Marsella?
Em sent més còmode en registres que tenen veure amb l’art medieval, religiós, hermètic i clar, i finalment tot això queda relacionat. Sempre m’ha interessat el Tarot però mai havia tengut l’ocasió d’investigar-lo en condicions, i aquesta va ser la meva gran oportunitat. De fet, pel tipus d’il·lustració que faig, més d’una persona ja m’ho havia suggerit. Bé, l’elecció concreta del Tarot de Marsella va venir de la documentació pel projecte: vaig arribar a la conclusió que era el joc més ortodoxa i que havia aconseguit conservar el seu aspecte i simbolisme original comparat amb els altres.
Ens pots dir per damunt com fas feina? Vaig sentir que deies a En Rafel Vaquer que pintes noséquè i després escaneges…
No em consider ràpid dibuixant, pel que intent eliminar totes les fases que em fan anar encara més a poc a poc. Faig un primer esborrany a llapis, a mida petita, on intent encaixar i fer la composició de tot, i així tenir clar on anirà cada cosa. Després ho escaneig i amb l’ordinador corregesc alguna proporció extranya o alguna cosa que no s’entengui. Convertesc tota la línia a color blau i això ho imprimesc. Entint damunt d’aquesta impressió. Després pos la tinta damunt aquesta impressió.
Això és molt còmode perquè una vegada entintat torn posar la làmina a l’escàner i la línia blava és facil d’esborrar amb el photoshop sense que afecti en absolut a tota la part de la tinta.
I com t’ha pegat per il·lustrar tan en «mode gravat»?
Les meves majors influències es troben precisament en gravadors com Doré o Durero. Com que la tècnica a la qual em sento més còmode és la tinta, supòs que inevitablement he tirat cap a aquest camí. Imagín que si fos més pintor m’hauria mogut dins el terreny influenciat pels prerrafaelistes o autors de l’estil… Finalment el que m’agrada és aquesta sensació medieval i hieràtica.
I quins són les teves properes passes? En què fas feina ara? Què t’agradaria fer?
Ara mateix estic acabant unes portades de discs i tenc en procès dos còmics. Crec que aquests mesos estaré més dins el món del còmic que dins el de la il·lustració, i és curiós perquè tenc registres completament diferents. A mig termini voldria condicionar el taller per poder fer jo mateixa producció de serigrafia tant en obra gràfica com en tèxtil. M’encanta el treball de taller.
Es pot visitar El camí del Tarot a l’Escola Superior de Disseny de les Illes Balears. I s’ho paga!